Bases del sorteig


1.- El sorteig es realitzarà el divendres 23 de març del 2007 a l’Espai Jove Boca nord durant el transcurs dels actes de celebració del dia internacional de la dona.
2.- Per poder participar cal enviar un e-mail amb totes les respostes i afegir el nom, cognom i número de document acreditatiu. Només tindrà validesa un correu per persona.
3.- Els e-mails que entraran al sorteig seran aquells on totes les respostes siguin les correctes.
4.- L’admissió de correus es tancarà a les 21h del divendres 23 de març.
5.- El guanyador/a haurà de recollir personalment les entrades en el mateix moment del sorteig, en cas d’absència es repetirà el sorteig. Imprescindible presentar el document acreditatiu.
6.- L’organització es reserva el dret de resoldre de la manera que consideri més adient qualsevol circumstància no prevista a les bases.
7.- La participació en el concurs implica l’acceptació de les bases.

dimarts, 30 de gener de 2007

Isadora Duncan


Dora Angela Duncanon (San Francisco, 27 de maig de 1878 - Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com Isadora Duncan, va ser una cèlebre ballarina nordamericana que va rebel·lar-se contra la dansa acadèmica, el ballet sobre les puntes i els pesants vestits de les ballarines del Segle XIX. Vestia només una toga que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació a la inspiració directa de la música.
Les seves danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara
Chopin, Beethoven, Gluck, en les quals, el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.
La Duncan va ser una una
dilettante que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del Segle XX. Tot i això, la seva figura es considera important, tant per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, com pel fet que les seves idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els Ballets Russos.

Els seus passos amb els peus nus, van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seva sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els Ballets Russos: Sergei Diaghilev, Mikhail Fokin. Aquest la van veure ballar per primera vegada a Sant Petersburg l'any 1905, quan Duncan travessava un període de grans èxits internacionals. Va tornar a Rússia per a obrir una escola de dansa a Moscou, per invitació de Lenin. Aleshores va conèixer i es va casar amb Sergei Esenin, qui, tres anys més tard es va suïcidar.

Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la, la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al Sena, i finalment, també ella va morir d'una manera dramàtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil.
Des de l'any
1927 està enterrada al cementeri parisenc de Père Lachaise.