Membre del Comitè Central del partit des de el 1930, escriu des de el 1931 en el 'Mundo Obrero'. Reescollida membre del Comitè Central durant el IV Congrés del partit el 1932. Es aleshores empresonada, com ja ho havia estat abans i tornaria a estar-hi, per les seves proclames revolucionàries i la seva participació en les lluites obreres del moment.Es converteix en la figura més popular del P.C.E. durant 1935-39 per la seva facilitat per a la oratòria i per la seva involucració personal en les lluites obreres i populars: com a diputada per Astúries el 1936 es tanca en el pou junt amb els miners en vaga; no dubta en plantar-se al carrer en els suburbis madrilenys amb les famílies pobres desnonades injustament.El seu famós discurs parlamentari del 16 de juny del 1936 en el que denuncia les maquinacions feixistes pel cop d'estat amb la complicitat dels militars i el capital és una predicció del que succeiria un mes després.Al produir-se la sublevació feixista La Pasionaria comença una titànica activitat de propaganda republicana al front o a nivell internacional com el discurs a París del 1936 amb les célebres frases de guerra i encoratjament 'más vale morir de pie que vivir de rodillas' o el famós 'No pasarán'. Serà escollida Sotspresidenta de les Corts el 1937. La seva figura serà cantada per poetes com Nicolás Guillén, Machado, Alberti o Miguel Hernéndez.Encara n'hi ha certa controvèrsia en el paper que jugà en la resistència republicana però sembla acreditat que fins l'últim moment defensava la causa de la no rendició.S'exilia a la URSS i accedeix a la Secretaria General del Partit el 1942. El 1960 durant el VI Congrés del P.C.E. dimiteix i és nomenada presidenta del partit. Des de 1956 el cap efectiu del partit serà Santiago Carrillo i la Pasionaria va avalar la línia de reconciliació nacional proposada per aquell.El 1977 torna a l'Estat Espanyol després de 38 anys d'exili. Torna a ser reescollida per Astúries com a diputada malgrat la seva escassa aportació a la constitució borbònica d'avui en dia. El 1983 participa en la minifestació de solidaritat amb les Mares de la Plaza de Mayo. Va morir a Madrid el 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada