El 1905 Bertha von Suttner rep el Premi Nobel de la Pau. Aquesta escriptora i activista fou la primera dona a obtenir-lo, quatre anys després que s’instituís.El nom de Bertha von Suttner va unit al títol de la seva novel.la Die Waffen nieder! (Deposeu les armes!), publicada el 1889 i que va esdevenir un best-seller. Encara que no s’ha traduït al català, la recepció de la novel.la a Catalunya fou primerenca ja que el 1906 va ser traduïda al castellà i publicada per una editorial barcelonina, Henrich i Cia. Des d’aleshores ha tingut nombroses reedicions per diferents cases editores catalanes, entre les que destaquen Sopena i Mateu.
Die Waffen nieder! tenia com a objectiu principal contribuir a aturar les guerres, tot mostrant-ne les causes, els horrors i les conseqüències. Així ho explica Bertha von Suttner en rememorar la seva redacció: “En principi, havia decidit escriure una narració sobre una dona jove que perdia el seu espòs en el camp de batalla i com a conseqüència condemnava la guerra decididament, al mateix temps que jo mateixa ho vaig anar fent. (...) Mentre em dedicava a recollir el material necessari per escriure aquesta narració curta, el tema va arribar a agafar unes proporcions tals i va esdevenir una preocupació tan important per a mi, que en lloc de la novel.leta que tenia planificada, va resultar una novel.la en dos volums. (...) Armada amb material documental, estava en condicions de construir la meva història sobre fonaments històrics i de desenvolupar un argument el tema central del qual fos una dura campanya contra la guerra. I quan vaig escriure la paraula “Finis” a la darrera pàgina del manuscrit i el títol Deposeu les armes! a la primera, vaig sentir que estava preparada per dur a terme alguna cosa per una causa que m’era tan estimada. Estava armada per a la batalla!”
Deposeu les armes! presenta amb intens realisme la vida al front i a la reraguarda. S’hi denuncia la ideologia militarista, l’associació d'heroisme amb virilitat i el suport que l’Església dóna a la violència bèl.lica. La seva protagonista, Martha Tilling, alter ego de Bertha von Suttner, pren la determinació de lluitar per la pau, tal com ho va fer l’escriptora. Bertha von Suttner coneixia bé la mentalitat militarista i els vincles entre el nacionalisme exacerbat i l’imperialisme i la guerra. Tot i no abandonar mai una visió elitista i idealista del món, va comprendre que només el diàleg i el combat contra el conservadorisme, el racisme i el culte a l’heroi podia deturar les guerres. Va fer seves les causes del pacifisme, la lluita contra l’antisemistisme i la defensa dels drets de les dones, a les quals veia com les portadores dels valors –ella parlava del seu sentit comú- que podien acabar amb les guerres.
Va ser fundadora de les associacions pacifistes més destacades del seu temps, va participar en els Congressos per la Pau celebrats dins i fora d’Europa, va fundar periòdics, va escriure innombrables articles, dictar conferències per tota Europa i Nord Amèrica, a més de deixar una dilatada obra com a escriptora de novel.les i assaigs.La seva visió de com s’havia d’encarar la defensa de la pau es basa en la convicció que calia crear organitzacions pacifistes fortes i supranacionals, que la negociació i l’arbitratge de tribunals internacionals podrien donar solucions als conflictes i que el veritable “heroi” era qui defensava la pau i no el soldat o el militar.
Die Waffen nieder! tenia com a objectiu principal contribuir a aturar les guerres, tot mostrant-ne les causes, els horrors i les conseqüències. Així ho explica Bertha von Suttner en rememorar la seva redacció: “En principi, havia decidit escriure una narració sobre una dona jove que perdia el seu espòs en el camp de batalla i com a conseqüència condemnava la guerra decididament, al mateix temps que jo mateixa ho vaig anar fent. (...) Mentre em dedicava a recollir el material necessari per escriure aquesta narració curta, el tema va arribar a agafar unes proporcions tals i va esdevenir una preocupació tan important per a mi, que en lloc de la novel.leta que tenia planificada, va resultar una novel.la en dos volums. (...) Armada amb material documental, estava en condicions de construir la meva història sobre fonaments històrics i de desenvolupar un argument el tema central del qual fos una dura campanya contra la guerra. I quan vaig escriure la paraula “Finis” a la darrera pàgina del manuscrit i el títol Deposeu les armes! a la primera, vaig sentir que estava preparada per dur a terme alguna cosa per una causa que m’era tan estimada. Estava armada per a la batalla!”
Deposeu les armes! presenta amb intens realisme la vida al front i a la reraguarda. S’hi denuncia la ideologia militarista, l’associació d'heroisme amb virilitat i el suport que l’Església dóna a la violència bèl.lica. La seva protagonista, Martha Tilling, alter ego de Bertha von Suttner, pren la determinació de lluitar per la pau, tal com ho va fer l’escriptora. Bertha von Suttner coneixia bé la mentalitat militarista i els vincles entre el nacionalisme exacerbat i l’imperialisme i la guerra. Tot i no abandonar mai una visió elitista i idealista del món, va comprendre que només el diàleg i el combat contra el conservadorisme, el racisme i el culte a l’heroi podia deturar les guerres. Va fer seves les causes del pacifisme, la lluita contra l’antisemistisme i la defensa dels drets de les dones, a les quals veia com les portadores dels valors –ella parlava del seu sentit comú- que podien acabar amb les guerres.
Va ser fundadora de les associacions pacifistes més destacades del seu temps, va participar en els Congressos per la Pau celebrats dins i fora d’Europa, va fundar periòdics, va escriure innombrables articles, dictar conferències per tota Europa i Nord Amèrica, a més de deixar una dilatada obra com a escriptora de novel.les i assaigs.La seva visió de com s’havia d’encarar la defensa de la pau es basa en la convicció que calia crear organitzacions pacifistes fortes i supranacionals, que la negociació i l’arbitratge de tribunals internacionals podrien donar solucions als conflictes i que el veritable “heroi” era qui defensava la pau i no el soldat o el militar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada