Mari Pepa Colomer

Va ser la primera dona pilot de l’aviació catalana (i de l’estat espanyol), tot obtenint el títol el 19 de gener de 1931. El seu primer treball aeri va ser la realització –els diumenges al matí– dels populars bateigs de l’aire a l’Aeròdrom Canudas. Aquells vols d’iniciació eren un reclam per a molta gent, delerosa de sentir les sensacions que provocaven el poder pujar en un d’aquells aparells. Mari Pepa s’entrenava cada setmana de manera regular i metòdica. Aprofitava totes les ocasions per aprendre més i el juliol de 1935, la Dirección Estatal de Aviación Civil li concedia el títol de professora de pilotatge.
Mari Pepa Colomer i altres pilots crearen, l’any 1936, la primera Cooperativa de Treball Aeri i l’Escola Catalana d’Aviació. Pocs mesos després esclatava la Guerra Civil Espanyola i Mari Pepa –com tots els altres pilots– fou mobilitzada.
El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya la va facultar com a auxiliar de primera categoria del Servei Aereonàutic, ara també militaritzat. Tot i que les seves tasques prioritàries van ser de formació de nous pilots per a l’Exèrcit Popular, va arribar a fer proves de llançament de bombes. També va ser pilot d’ambulància aèria, servei que es feia amb un avió “Dragón”, al Front de l’Aragó, tot recollint ferits i portant-los a Barcelona. Va arribar a fer fins a tres viatges diaris d’anada i tornada.
Amb la desfeta republicana emprengué el camí de l’exili juntament amb qui havia estat el seu professor i amb qui es casaria poc després, l’extraordinari pilot Josep Maria Carreras. Residiren primer a França i ben aviat a Anglaterra on ell treballaria com a pilot privat de Lord Baeverbrook, ministre de l’aire de Churchill. Mari Pepa no tornaria a volar i a la pregunta del per què sempre ha respost : ‘perquè no hi havia feina per a mí’. Avui en dia encara viu a Anglaterra.